Entrevista a María Buigues, Delegada de la Zona La Marina.

 DiaJuniors2015

-Com arribes a ser Delegada de Zona i per què decideixes assumir una responsabilitat tan necessària en la estructura de Juniors Moviment Diocesà?

De ben joveneta he format part de l’equip d’educadors del meu centre Juniors, Nuestra Senyora de Loreto de Xàbia. Solia implicar-me molt, tant en les activitats del centre com en les de zona; assistint a totes les activitats programades i ajudant en tot allò que podia. Sempre he tingut prou simpatia per la secretaria d’animació i les seues tasques. L’any d’abans de començar a ser delegada se’m va proposar ser secretària de zona. M’encarregava d’agafar les actes de les reunions. Quan Natàlia Pons va acabar el seu període de delegada no hi havia ningú en la zona interessat de manera particular en ser delegat (o almenys no ho va expressar), així que em van proposar que em presentara com a delegada. La meua aspiració haguera segut ser secretària d’animació de zona i presentar-li el meu recolzament a la persona que es presentara com a delegat, però degut a que arribat el dia ningú havia presentat candidatura em vaig animar a fer-ho i els caps de centre d’aquell moment em van donar el seu recolzament.

-Què suposa per a tu la figura del Delegat de Zona? Consideres que és un càrrec recolzat i valorat dins del Moviment? Creus que les seues funcions són reconegudes per la majoria d’educadors que conformen cada Zona?

Per al meu pensament, ser delegat de zona és ser la persona encarregada de vetllar per el Moviment des del “camp de batalla”. Posat que pertanyem a un Moviment de caràcter diocesà, i no cadascú va pel seu compte, el delegat és la persona encarregada de transmetre la informació de part dels centres cap als màxims responsables del Moviment i al mateix temps, transmetre informació dels responsables últims del Moviment cap als centres.

De cara al Moviment, i quan dic “de cara al moviment” faig referència al president, vicepresidents, secretaries diocesanes i demés; la comissió diocesana, que és la qual pertanyem tots els delegats del moviment, té un pes molt important, ja que som els representants de cada zona. Personalment, m’he sentit recolzada en tot moment, escoltada i com no, valorada.

Pense que les meues funcions si que són reconegudes per la majoria d’educadors de la zona, encara que el que pense de veritat és que molts no coneixen del tot les meues funcions. Moltes vegades puc semblar molt pesada i insistent, però degut al fet que formem part d’un Moviment Diocesà i a més treballem amb xiquets, per això és tan important tenir tota la faena ben feta i a temps.

 

-Quines aptituds creus que ha de tindre un educador que estiga interessat en ser Delegat?

La principal aptitud que ha de tenir un educador per tal de ser delegat és tenir ganes, entusiasme, il·lusió. Pot ser més o menys creatiu, però per això ja es buscarà secretaris que l’ajuden a organitzar de la millor manera les activitats. Pot tenir més fe o una fe normaleta, que el fet de treballar dia rere dia per Jesús i la transmissió de la seua paraula farà que l’amor que sent per ell vaja en augment cada dia. Pot saber més o menys sobre programar cursos, reunions, parlar en públic, tot això es el millor que té ser delegat, que poc a poc vas aprenent i millorant com a persona. Si tens ganes i il·lusió, les altres aptituds venen rodades.

 

-Com era la Zona La Marina que descobrires al ocupar el càrrec com a Delegada i com és la que existeix a dia de hui? Trobes moltes diferències?

Quan vaig començar a treballar com a delegada la nostra Zona realitzava moltes activitats al llarg del curs, una de les meues propostes de treball per la qual hem estat millorant aquestos últims anys era el simple fet de no conformar-nos en fer les activitats propostes (vigílies, convivències, i demés). Devíem anar més enllà, aprofundir en totes elles i procurar que la paraula de Déu arribara cada vegada més directa a tots, educadors i xiquets.

Altre aspecte que considere que ha canviat molt és el fet d’elaborar memòries anuals amb totes les activitats dutes a terme. És un requisit del Moviment que la Zona no estava complint i des d’aleshores i gràcies a tots els secretaris que han format part de la Zona estem complint amb tot el que se’ns requerieix.

Finalment, fer menció a aquesta pàgina web. Era un repte demandat per els centres des de feia anys i gràcies a educadors i col·laboradors ho hem pogut aconseguir, ara ja és llavor dels centres fer-la cada vegada més interessant. Aprofite per agrair a Toni Roselló la seua faena d’aquestos anys i a Inés Sotos per les seues propostes.

 

-Quins han sigut els majors reptes que ha afrontat la Zona en els últims tres anys? Consideres que s’han complit els objectius previstos en cada curs Juniors? De quins estàs més orgullosa?

Un dels reptes que més recorde per la seua complicació fou l’organització del Dia Juniors de Vicaria l’any 2014. Ens teníem que coordinar entre les dos zones (La Safor i La Marina), duiem uns anys sense poder realitzar degudament el Dia Juniors degut a la pluja i com no, aqueix any també va ploure, però insistents amb la realització del mateix, no ens vam conformar i el vam poder realitzar el diumenge següent en Dénia.

Considere que no s’han complit al 100% tots els objectius, ja que sempre podem seguir millorant. A més, tots els que treballem pel Moviment ho fem de marera voluntària, per això, els nostres treballs o estudis moltes vegades ens impossibiliten donar el 100%.

Tant com orgullosa no diria jo, estic molt contenta per tot allò que he aprés, per les vivències que hem compartit, la gent que he conegut però no podria destacar cap aspecte sobre els demés. Si que puc reconèixer que estic molt contenta de l’assistència de xiquets i joves a les convivències, degut a la massiva participació hem tingut que desglossar en dos les convivències de pacte i identitat.

 

-Des del lloc que ocupes com a Delegada, quins són aquells moments viscuts que recordes amb més estima? I quins aquells que t’han comportat una major dificultat?

Amb més estima recorde convivències tant en de zona com amb l’equip diocesà, on finalment, després de reunions, activitats, un no parar, encara tenim ganes de més i ens quedem parlant fent jocs per a nosaltres. Un moment concret que recorde amb molta estima va ser quan ens despedirem de Salva, l’anterior consiliari, va estar poc temps amb nosaltres però li vam agafar afecte.

Moments que comporten major dificultat com a tal no podria destacar cap en concret ja que amb paciència, organització i confiant amb l’ajuda de Deu sempre hem pogut amb tot, però pot ser que com dificultat aquestos anys he vist el buscar gent que vulguera treballar per la zona. Afortunadament he trobat un bon equip però pense que hi ha més gent que podria participar.

 

-Què destacaries, a nivell general, dels Centres que conformen la Zona que coordines?

Cada centre és un món, cada u té una identitat pròpia que és complementa dins de l’identitat Juniors. El que més destaque son les ganes per treballar units, ja que a l’hora de l’organització i preparació d’activitats, d’una manera o d’altra, tots els centres participen activament en totes. Hi ha prou respecte entre els uns i els altres, col·laboració, companyerisme i sobre tot interès pel Moviment.

 

-I ja per últim, de quina manera animaries als actuals educadors a interessar-se pel lloc de Delegat?

En la societat en que vivim, la gent sol posar-se com a excusa “estic molt ocupat”, “no done abasto”, i demés expressions que personalment em deprimeixen moltissim. Molta gent no arriesga en la seua vida per mera gossera. Estic encantada de dir que durant aquestos tres anys que he sigut delegada he sigut capaç d’acabar la carrera de psicologia compaginant les assignatures, el treball de final de grau i les pràctiques externes, a més he realitzat un màster i estic actualment cursant el segon màster, pertany a distintes associacions de manera activa i fins i tot he sigut secretària del meu centre Juniors.

Qui vol pot, qui no te obligacions en la seua vida no fa res, i qui en te moltes té tres opcions: tornar-se boig, diexar-ho tot a mitges o convertir-se en una persona organitzada, saber quan pots i fins on pots i viure feliç ja que saps de bon grat que la tasca que realitzes reporta uns fruits meravellosos, com és el fet d’evangelitzar mitjançant la metodologia Juniors als xiquets de les nostres parròquies.

Durant aquestos tres últims anys he aprés a ser més comprensiva, tenir molta paciència, a treballar en equip, gestionar el temps, organitzar grans esdeveniments, i un grapat de coses que no podem aprendre en cap escola, institut o universitat.

Si eres un pare que esta llegint aquesta entrevista t’aconselle que animes als teus fills en tot allò que és proposen en la vida, i si eres un educador t’anime a involucar-te més en la teua Zona Juniors, com a futur delegat, secretari de qualsevol àrea o col·laborant en els equips de treball, no t’arrepentirás.

Àlvaro Monfort.

consell zona com a secretaria Imposició panyoleta delegada elecció delegada